Violències 

 

Comissariat: Laia Ribas Valls

Artistes: Sara Berga i Passar de Llarg

Del 7 de novembre al 3 de desembre 2018

Cicle Microcomissariats. Mirada Pilot.

Violència: Manera de procedir violenta. Prendre el poder per la violència. Respondre a la violència amb violència. Un règim de violència.

 

Dia a dia, de manera gairabé imperceptible, estem sotmesos a diferents tipus de violència.

Aquesta violència arriba a esdevenir qüotidiana,practicament imperceptible per a la majoria. Les violències en les seves expresions i representacions ens marquen i ens modelen com a persones. Arrel d’aquestes violències ens fem petits i atemorits o, com en el cas dels artistes d’aquesta exposició, en surten marcades, però reforçats, disposades a alçar la veu i a comunicar a través del seu art les seves vivències violentes, responent a la violènica sense més violència.

_______________________________________________________________________________________________

Sara Berga

Home Hard Sweet Home

Hoy Nadie Vive en Mi

Home Hard Sweet Home

El projecte de Home Hard Sweet Home (HHSH) es va iniciar l'any 2015 amb una convocatòria a les xarxes socials per tal de contactar amb supervivents d'abús sexual en la infància en entorn familiar. 

 

Aquest projecte parteix de la pròpia història de l’artista que va sofrir abusos sexuals en l’adolescència, durant 7 anys, per part d'un familiar. El seu cas no és únic: un de cada 5 nens a Europa pateix abusos sexuals i el 80% dels casos en en un entorn familiar.

 

És per aquest motiu que HHSH ha de servir no només com a una ajuda per a l’artista per a espressar allò viscut, sinó també per ajudar als altres i fer visible una situació que si no posem fre seguirà succeint.

 

El treball presentat a aquí són dues parts del projecte Home Hard Sweet Home.

La primera, una sèrie d'obres en punt de creu, amb l'estètica típica dels quadres decoratius per a casa. Cadascuna de les obres és una frase que va marcar la vida de la víctima, unes paraules escoltades a l’abusador/a. La primera obra mostra la seva pròpia frase: “M'has de correspondre com a dona”. La va escoltar del meu abusador als 17 anys, quatre anys després que comencessin els abusos. Ara en té 30. La Sara ha elaborat una peça per cada any que va mantenir en secret els abusos que estava patint.

 

La segona part, titulada Hoy ya nadie vive en mi, són una sèrie de fotografies exposades sobre planells lluminosos resultants d’una acció performática realitzada a una casa abandonada d'Altafulla. Aquesta acció és la narració de l'abús i de la superació del trauma a través de l'art. 

IMG_1769.JPG
IMG_1768.JPG
IMG_1776.JPG

Passar de Llarg

Més Dies del Compte

Vivim en un moment on el soroll pren una de les principals dimensions de resistència envers la violència estructural. Ens enfadem i fem soroll! En forma de crit, de cant, de concert de cassoles. Però que passa si el que es posa damunt la taula no és el soroll sinó l’absència d’aquest? El silenci com a forma de violència, perquè en ell se n’amaga, de violència. El silenci com a còmplice en una violència que no s’identifica, que no es rebutja, que no es crida. Passar de llarg parla de la violència que té el silenci. D’encobrir la violència en forma d’absència d’una resposta.


Sobre el col·lectiu. Barcelona 2017. Col·lectiu d’artistes de nova formació. D’arrel multidisciplinar treballen a partir d’allò que les envolta i les amoïna.

La violència policial de l’1 d’octubre de 2017 exercida per les institucions envers el poble, les preocupa i fa que es constitueixen com a col·lectiu per a generar un treball en reacció d’aquesta violència. Qüestionen la seva impunitat i els seus límits, volen generar un devat a nivell social per a fer-la visible.

IMG_1763.JPG
IMG_1759.JPG